Fets expressament per a mi!
Vull compartir amb vosaltres els regalets que els meus fills em varen fer pel dia del meu aniversari. Com que tots dos són molt creatius, els vaig dir que enguany m'agradaria alguna cosa feta per ells, qualsevol idea que els passés pel cap seria un encert, segur.
Estic contentíssima perquè m'han agradat molt: un davantal amb uns aplics moníssims obra de la Sílvia -que ja domina la màquina de cosir- i un porta-rodets de fusta que m'ha fet el Xavier, amb les seves eines casolanes de fuster

Fixeu-vos que la veta del coll del davantal i la de la cintura és tota d'una peça. Es gradua pels costats, així només cal una llaçada, sense botons, i sempre queda a la mida desitjada. Ben pensat, oi?

El diferents nivells del suport pels fils són giratoris i tenen un detall, un encaix, que permet treure fàcilment els rodets inferiors. I a dalt de tot, un ocellet

I pel dia de la mare, unes flors de fusta perfumades i una cartereta per les monedes, feta amb una roba que m'encanta ...  Es pot demanar més?  Jo crec que no, sobre tot tenint en compte que tots dos tenen poquíssim temps lliure. Gràcies ninos!!!

Hola noies!  Feia un munt de dies que només revisava el correu, sense poder dedicar a les vostres entrades el temps que es mereixen, per això no us he pogut deixar cap comentari. Oi que em perdoneu? Poc a poc m'aniré posant al dia.
De totes maneres, he anat fent alguna cosa, per exemple restaurar aquesta tauleta. No m'agradava i em feia mal a la vista cada vegada que la veia. No sabia què fer-ne, fins que vaig pensar: perduda per perduda ... I me'n vaig anar a comprar pintura i els estris corresponents!
Ara n'estic molt cofoia i m'agrada molt. Ella -la taula- hauria d'estar ben contenta ... li ha anat pels pèls i no ho sap!
Així és ara

El marc gros, l'he envellit una mica, amb efecte rentat com en diuen ara ... llàstima que no s'aprecia bé a la foto.

Al calaix, que és molt petit, li he posat dos cors fets amb retalls de les mateixes robes amb què faig folrar la capsa pels mocadors

I així era fins fa pocs dies. Trobo que ha guanyat molt i ja no cal que la jubili. 

I abans d'una escapadeta al Pirineu la setmana del bon temps, vaig fer un monogràfic de "trapillo" a la botiga  Fil d'or, amb la Sílvia de professora. No cal que us digui que ens ho vàrem passar molt bé, encantades de la vida tot i queixar-nos totes del mal que ens feia el canell!  I és que aquell ganxet tan gros vol bíceps o temps de pràctica!!!
Val a dir que van quedar tots molt bonics, llàstima que no tinc cap foto de totes les obres d'art amb les seves autores.  Per mostra us deixo el meu cistellet, l'aprofitaré per guardes les robes de patch amb les que estigui treballant... però això ho deixo per la propera entrada!
No sé si haureu pogut arribar fins aquí sense quedar adormides, si és així, gràcies per la paciència!

Vull agrair a la Susi, del blog Hilos y dedal, el premi que m'ha concedit i que m'ha fet molta il·lusió. L'hauria d'atorgar a uns altres 10 blocs de menys de 300 seguidores, però prefereixo deixar-lo aquí a disposició de tothom, ja que no sóc capaç de triar-ne només 10 ...

També comentar-vos que m'he apuntat al Sal que organitza l'Ana, de El duende de la costura. És una bosseta per les agulles d'estendre, molt graciosa. Encara hi sou a temps, si us agrada

i al del Club del Wasap que és un coixinet de llavors, a veure com em quedarà ...

Evolució dels Sals

No us havia ensenyat encara com evolucionen els Sals que tinc en marxa perquè volia que estiguessin una mica més avançats i poguéssiu veure l'efecte ...

Aquest, el del  Fil Vermell, és potser el que més m'agrada, segurament perquè té un aire més country ...

Ja anem per la meitad, en total són 12

Aquest també és el segon, del Sal Floralies

Aquest també és el segon, n'hi ha deu en total. Els vaig fent una mica per ordre, primer va ser Sant Valentí, ara tocava la primavera, després l'estiu ...

I el de les casetes, n'hi ha dotze, em sembla que totes nadalenques, amb força neu, encara que no es vegi a les fotos. La primera ja us l'havia ensenyat però aquestes no:

I per avui ja està ... només desitjar-os una bona Pasqua, que mengeu molta mona i que us ho passeu molt bé.

Sabeu què?   Els meus padrins encara em fan la mona, tots dos, tot i que ja sóc iaia!!!

Més capses. Aquesta  és un encàrrec de la meva néta pel seu aniversari. Em va demanar que li'n fes una quan va veure la meva. La roba ja la tenia, no volia que fos massa infantil i em va semblar que aquesta potser li agradaria, tan estiuenca ...
L'altre dia, quan la Coia va ensenyar la seva capsa a les companyes de feina, de seguida es van engrescar a fer-ne i li van demanar que els fes de mestra. Així doncs i aprofitant que teniem un aniversari per celebrar ens vam reunir a casa seva divendres passat. Hi va haver temps de tot: treballar ben concentrades totes, berenar, riure i sopar de celebració amb el pastís corresponent.

La meva per fora ...

... i per dins

 Totes juntetes ...

I les autores (llàstima que la foto la vaig fer amb el mòbil)

Dissabte passat a la tarda vaig participar en un monogràfic de fer i folrar capses de cartró a la botiga Fil d'Or de Reus. M'ho vaig passar molt bé, va ser molt entretingut, amb una mestra, la Sílvia, fantàstica. Com que m'agraden tant les capses i capsetes, l'èxit estava pràcticament assegurat. Penseu que jo, que sóc una mica lenta, vaig ser capaç d'acabar les dues que estaven previstes.
Quan vaig arribar a casa, com una criatura amb sabates noves, vaig anar corrent a posar-les al seu lloc. Amb la funda pels mocadors, cap problema. Amb la capsa tampoc, damunt d'un petit bureau que tinc a la meva habitació hi quedava d'allò més bé...  però (sempre hi ha d'haver un però) just al costat hi tenia una làmpada amb la pantalla de roba de sac  -arpillera em sembla que es diu-  que, de sobte, em va semblar que clamava la jubilació: desmereixia la meva flamant capseta!  Doncs res, dilluns al matí urgentment cap a la botiga a comprar una mica més de roba per a fer-li un vestit nou. La cosa ha quedat així i m'agrada molt:

Les capses

Per dins

La nova pantalla

Juntetes ...

PRIMER OBJECTIU ACABAT

Primer objectiu del Sal Floralies acabat. No he canviat cap color perquè aquests tons ja m'agraden. Com tots els Tralalá, molt senzill i ràpid de fer.
Esperaré a tenir-los tots fets abans de decidir en què es convertiran.
Bon cap de setmana!

Em sembla que hauria d'anar pensant en fer un curs de fotografia ...

Las hadas hermanas  m'han concedit un premi!  S'atorga als blocs que tenen menys de 200 seguidors i m'ha fet molta il·lusió rebre'l!   Moltes gràcies.
Si no coneixeu el bloc de la Susi i la seva germana, us recomano que hi passeu, us agradarà!

Em va agradar molt aquest gràfic que vaig trobar a internet, és un disseny de Simone Raab.  Me'l vaig descarregar i es veia bastant bé l'esquema, l'únic problema l'he tingut amb els fils, que són Anchor i jo treballo amb DMC. Tinc un conversor (també d'internet) però aviat vaig veure que la cosa no rutllava, sobre tot quan hi entraven dos o tres tons del mateix color. Amb ajuda del gràfic vaig anar improvisant intentant seguir els colors de l'original. Fa uns 25 x 32 cm, és gairebé quadrat.
I, tal com diria la meva néta, una altra feineta acabada ..

Aquí podreu veure millor els detalls

M'agraden molt les papallones

Feliç dia de Sant Valentí per a tothom que celebri avui el dia dels enamorats!!!
Us deixo la meva felicitació, aquest petit gràfic del Sal que va organitzar la Laura per avui. No ho sé vosaltres, però jo el trobo moníssim!
Fins aviat ...

SANTA`S VILLAGE

Hola a tothom!
Aquests dies estic força ocupada amb els Sals en què participo. Us ensenyo el primer objectiu del que organitza el bloc Escargopotte, que consta de 12 casetes com la de la foto. Com acostuma a passar en les fotos, la neu  -sobre tot la de la teulada-  amb prou feines es veu.
Encara no sé si les faré juntes o per separat, si seran un quadre o coixins, si les regalaré o si es quedaran al calaix de l'espera ... però això, quina importància té al capdavall?  El que compta és que m'ho passo bé fent-les!
Espero que us agradi tant com a mi.

També us recomano que visiteu aquest enllaç http://youtu.be/2P0MmzQOxhQ, us agradarà, és molt divertit.  És l'últim videoclip del grup de música Pop Indie  Febrero   que segurament les més joves ja coneixeu.
Ejem, el meu fill és el guitarra que porta la camisa de quadrets vermells..., je, je!
I res més, fins la propera entrada.

Moltes felicitats Chelo!

Aquestes són coses que vaig fer fa temps, molt abans de que tingués aquest bloc, per això no us les havia ensenyat. És un mirall fet amb rajoletes blanques pintades a mà. Aquest és el meu i quan es va casar la meva filla en va voler un també. El dibuix del seu el trobo més bonic que el meu, però no en tinc cap fotografia (com que no tenia bloc ...)

A sota hi ha un bagul antic

I ara unes cosetes de ganxet, que també m'agrada molt de fer. És molt relaxant, com el punt de creu ... Tinc dos cobretaules molt macos que us ensenyaré un altre dia, no us vull cansar. El que veieu a sota en tons liles, és el cobrellit de patchwork del llit de matrimoni. El farcit és de llana, és molt calentet i no pesa gens!

L'acabat d'unes cortines

I aquest és el premi que m'ha fet arribar la Susi del bloc Hilos y dedal. Moltes gràcies Susi, m'ha fet molta, molta il·lusió!

La meva amiga Laura, que sap que m'agraden molt els Tralalá, em va fer arribar aquest abans de Nadal. El vaig acabar a temps però encara no li he trobat l'aplicació definitiva, ja arribarà la inspiració... Les que ja el coneixeu veureu que no l'he fet amb els colors originals, he utilitzat verds,  malves i liles que m'agraden molt.  Són moníssims aquests gràfics, oi que sí? 

La Raquel Blasco al seu bloc Maggi Co's Village, ens va deixar un petit gràfic com a felicitació Nadalenca. Sense saber ben bé què en faria, em vaig posar ràpidament a la feina i va acabar convertit en coixinet per les agulles. Com que em va agradar el resultat, se'm va ocórrer que podria ser el regalet-sorpresa que cada any acostumo a fer per a les meves convidades al sopar de final d'any. Ben embolicats i amb el llaç corresponent van quedar força bé i les noies varen quedar molt contentes. O això van dir ...
El vaig acabar amb un repuntat per tot el voltant i per la part del darrera vaig fer servir una roba vermella amb motius nadalencs que ja tenia.

Després d'un munt de dies sense temps per a connectar-me, avui per fi us puc desitjar un bon any 2013, que sigui el menys complicat possible per a tothom, que tinguem salut i una mica de temps lliure per a poder continuar fent i compartint les nostres labors i manualitats.
Com a felicitació (tardana, ja ho sé) us vull ensenyar unes cosetes nadalenques fetes en patchwork i punt de creu que m'agraden molt.

Amb l'emoció d'ensenyar-vos els regals de les amigues, m'he descuidat d'ensenyar-vos els que vaig fer jo!
Un davantalet per guardar-hi els mistos i penjar a la cuina. Com que no tinc màquina de cosir, estan tots fet a mà. El biaix està cosit per dins i entornat per la part de sota perquè no m'agrada que es vegi el repunt. Per darrera estan folrats amb una roba llisa, color marró.
A mi m'agraden molt i em sembla que a elles també els va agradar força.
Han quedat així:

Així s'aprecia una mica millor la mida

Ahir vaig sopar amb les meves amigues més estimades, a casa d'una d'elles. Ens va fer un sopar deliciós, amb una presentació digna del xef més guardonat. M'ho vaig passar divinament, com sempre que estic amb elles. A l'hora de les postres, tal i com ens agrada fer en aquestes dates, ens vàrem intercanviar uns regalets, tots ben embolicats allargant la sorpresa final!
Us els ensenyo, són aquests:

Aqui hi són tots

Codonyat casolà, una polsera i una bossa per les sabates

Una bufanda i una capsa de galetes, mmm

El codonyat, la bufanda i la bossa de patchwork són fets a mà i us asseguro que sembla que no estiguin ni tocats. Pel que fa al codonyat, que està dient "menja'm", el tastaré avui mateix.

Ara ja pot fer fred!
Feia tant de temps que no feia mitja, que de sobte em varen venir ganes de fer-me alguna coseta i aquest n'és el resultat, la meva súper bufanda! Potser m'hauria hagut de fer un coll, que ara és el que es porta, però em va semblar que em sentiria massa lligada (sóc una mica malsoferta) . En canvi, la bufanda la puc "graduar" segons la intensitat del vent i el termòmetre de la cantonada ...
M'agraden molt els colors malva i per això vaig triar aquesta llana. El punt es molt fàcil, sempre un pla i un revés, però quan fas el pla, s'agafa la baga de la passada anterior (a sota) en lloc de la que tocaria (a l'agulla)  i així queda més gros el dibuix. Proveu-ho, és molt bonic i ràpid de fer.