UNS QUANTS TREBALLS MÉS...

Porto tant de temps sense aparèixer per aquí, que gairebé no recordo com fer l'entrada!!!

Estic contenta de poder-vos ensenyar aquesta "benvinguda" per la porta de casa. Feia temps que tenia ganes de fer-me'n una però no acabava de trobar el que volia fins que un dia, buscant altres coses a internet, vaig trobar aquesta idea, em va agradar i aquí en teniu el resultat

Les robes de fil les vaig comprar a Sitges. La de quadres és de cotó i m'ha anat molt bé per fer el llaç i el cartellet de benvinguda, amb el seu botó-agulla imperdible

Detall dels cors

Aprofito també per a ensenyar-vos aquests punts de llibre. Els vaig fer per Sant Jordi per les meves amigues, que llegeixen molt i en col·leccionen, com jo

Aquests dos van ser models per encàrrec de dues lectores molt especials, la meva filla i la meva néta. Per darrera, per tal que quedessin més polits, els vaig acabar amb tela adhesiva d'aquesta que es planxa, no sé mai com es diu, però que totes coneixeu!

És tot per avui, gràcies si heu arribat fins aquí!

Rusc per guardar les tisores

Aquest petit rusc ja em va agradar la primera vegada que el vaig veure, però em faltava saber-ne les mides i com es feia,  fins que el vaig tornar a veure al bloc d' Haydee, que a més a més, ens deixava un tutorial claríssim.

Fa dies que el tinc fet però no us l'havia pogut ensenyar perquè m'hi faltaven les abelles: no hi havia manera d'aconseguir-les en cap de les botigues de Reus, totes les havien acabat. És clar, les vaig buscar -i trobar- per internet, en tres o quatre models diferents, però em costaven més les despeses d'enviament que els botons en sí...  Finalment, vaig haver de claudicar i posar les abelles brodades, d'aquelles que es fixen planxant, tot i que jo he utilitzat cola especial per roba.  I aquí les teniu, amb un borinot i tot (a dalt, a l'esquerra, no es veu molt bé). En fi, jo crec que és un borinot, no hi entenc gaire!

El vaig fer per  la meva filla, pel seu talleret, així quan cusi amb les amigues tindran totes les tisores a mà.

Tot i la calor ...

Una tarda, revisant les coses que tenia desades esperant que els arribés l'hora de veure la llum, vaig trobar el patró d'aquest xai que sempre m'havia agradat molt. Vaig remenar totes les robes que tenia i em vaig decidir per aquesta. És del tipus country, verd herba, molt bonica i que fa de molt bon treballar.
I aquí el teniu:  l'únic membre del ramat!

No sé per quin motiu, els colors no s'aprecien bé

Aquesta safata quadrada encara no us l'havia ensenyat. Está feta aprofitant un retall que em quedava d'una roba rústica, més gruixuda que les que utilitzem normalment. És de color cru amb esquitxos més fosquets. 

Amb aquest mateix dibuix tinc fet el rellotge de la cuina, però sense les quatre pometes dels cantons. 

I una vegada més les meves habilitats fotogràfiques no han pogut captar bé els detalls 

Potser aquí es veu una mica millor ...

Ja ho veieu, tot i la calor vaig fent. També és veritat que molt més a poc a poc perquè hi ha tardes que no tinc ganes ni d'agafar l'agulla.  En dies així és millor un bon llibre i una mica de quietud, oi que sí?

Dues gatetes de races diferents!

Recordeu aquella setmana que va fer tan bon temps -entre fred i fred- fa un parell de mesos? Doncs vàrem aprofitar per a fer una escapadeta al Pirineu i en una visita a la botiga El Fil d'Ariadna de Ribes de Fresser (que vaig trobar per casualitat), vaig comprar unes robes i aquest kit que em va agradar molt.

Quan després la Kris des del seu bloc ens va animar a omplir la blogosfera de gatets amb els patrons que ens va deixar, vaig decidir que també en faria algun per tal que es fessin companyia ...  

Això, però,  no ha pogut ser, ja que la meva néta quan va veure la gateta rosa, se'n va enamorar i em va dir que li agradaria molt poder-la prendre cap a casa seva ...  Què podia fer la iaia sino regalar-li al seu bombonet?

Aquí us les ensenyo, que he decidit que no són gats sinó gatetes!

Al kit hi anava tot menys el picarol, que li he afegit

La roba és de fil, molt bonica

Potser no us hi heu fixat perquè totes teniu molta feina i moltes seguidores, però he estat un munt de dies sense connectar-me, sense poder veure las mil coses boniques que feu i per tant, sense poder-vos deixar cap comentari. Espero que em perdonareu, he tingut un petit contratemps i estic amb una "poteta" immobilitzada i amb ordres de moure'm el mínim possible... A veure si s'acaba aviat aquest tema i puc tornar a fer la meva i dedicar-vos el temps que mereixeu!

Després d'un munt de dies sense temps per a connectar-me, avui per fi us puc desitjar un bon any 2013, que sigui el menys complicat possible per a tothom, que tinguem salut i una mica de temps lliure per a poder continuar fent i compartint les nostres labors i manualitats.
Com a felicitació (tardana, ja ho sé) us vull ensenyar unes cosetes nadalenques fetes en patchwork i punt de creu que m'agraden molt.

Amb l'emoció d'ensenyar-vos els regals de les amigues, m'he descuidat d'ensenyar-vos els que vaig fer jo!
Un davantalet per guardar-hi els mistos i penjar a la cuina. Com que no tinc màquina de cosir, estan tots fet a mà. El biaix està cosit per dins i entornat per la part de sota perquè no m'agrada que es vegi el repunt. Per darrera estan folrats amb una roba llisa, color marró.
A mi m'agraden molt i em sembla que a elles també els va agradar força.
Han quedat així:

Així s'aprecia una mica millor la mida

El meu nou camí de taula, tot fet a mà,  ja està llest i col·locat al seu lloc. Trobo que hi queda molt bé, li dóna un altre aire, més actual. El que hi tenia abans era de ganxet, mes clàssic. Un dia d'aquests us l'ensenyaré. Tinc moltes coses fetes amb ganxet, que ara sembla que es torna a posar de moda tot i que en un altre estil. 

He fet servir la mateixa roba per damunt que per sota i després l'he repuntat per tot el voltant. Això ha resultat una mica complicat perquè he hagut d'anar comprovant molt sovint que per sota el repunt seguís també la ratlla i els quadrets, sense sortir gens. Ho explico per si alguna inexperta com jo té la mateixa idea: nenes, a sota, roba llisa o estampada!  

Encara no sé què posar-hi damunt ...

La lloca protectora

El detall del repunt per sota

Aquest és el de les amigues, és molt graciós i n'hi ha algun altre de la mateixa col·lecció. És petit, però molt entretingut de fer, cada moment canviant de fil. Per-vos-en una idea: en cada pètal de les flors petites hi ha tres colors!
Fent cas a la meva filla, l'he acabat amb patchwork, i m'agrada força el resultat. Espero que a vosaltres també.

Una altra cosa llesta. Aquests individuals, són molt fàcils de fer i  trobo que resulten bastant. Els he fet amb una butxaca per a poder-hi desar el tovalló i els coberts. A veure si us agraden.

Aquests dies m'he dedicat al reciclatge. He transformat un tamboret que no es feia servir en un cosidor que m'anirà molt bé per tenir a mà totes les coses a mig fer. La roba, amb motius de costura, ja la tenia. L'he acabat amb un biaix, un volant de plecs a la part de dalt i uns llaços.
Abans ...

... i després

Per Nadal faig fer un petit estoig per guardar les agulles de cosir. En faig fer per la meva filla, per les meves amigues i per a mi. Ara he aprofitat que em va sobrar una mica de roba per a fer-me aquest guarda-tisores. N'hi caben tres. Potser també em faré un coixinet per les agulles de cap ...

També de punt de creu i patch (lockcabin) són aquests tres coixins. No vaig poder aconseguir els patrons i el vaig comprar per internet. No sé si es veuran tan bé com voldria

Per a fer aquest petit cobretaula nadalenc, he fet servir punt de creu i patchwortk, ja que l'he muntat amb roba i està encoixinat amb el farcit més prim que tenia

Aquest arbre de patchwork el vaig fer aquest Nadal passat. No costa gens de fer i fa molt d'efecte. Espero que també us agradi.