VUIT ANYS!!!

No, no és el meu bloc el que ha fet vuit anys, és la meva néta!
Li agraden molt els treballs manuals, és molt creativa. Suposo que créixer veient la seva mare (que no sé d'on treu el temps!) sempre embolicada fent coses de patchwork i feltre per elles, per casa i per encàrrec, hi deu haver tingut molt a veure.
El que li vaig fer i que ara veureu és conseqüència directa del regal del seu Sant:  un joc per fer galetes, molt complet: un bol per preparar la massa, una safata pel forn, una gerra, diverses culleres per les mesures, una altra de silicona i 10 motllos amb formes infantils diferents.
El dia que el varem estrenar em va dir que calia que li fes un barret de cuiner com el que porta el nino que conservo de quan era petita, però amb el seu nom. Ja us ho podeu imaginar... la iaia, dit i fet!
Ja posada, també li vaig fer un davantalet, per a completar l'equipament

Pel biaix dels costats hi he passat la cinta per lligar el davantal, així es pot graduar i sempre li queda a mida. És una idea copiada del que em va fer a mi la meva filla.

I aquí podeu veure la font d'inspiració del barret, un cuiner que estimo moltíssim, és de celuloide i va vestit amb el seu modelet original: pantalons de ratlles, jaqueta blanca, davantal i eixugamans.

Amb el seu llibre de receptes (que són de debò) i que també guardo com un tresor

Espero que us hagin agradat el barret,el davantal ... i el meu nino!!!

Jo vaig quedar molt contenta amb el resultat i ja tinc ganes de tornar a fer galetes amb elles perquè ens ho vam passar d'allò més bé!

TOVALLOLES DE GANXET

Una entrada curteta, només per ensenyar-vos aquestes tovalloles que he fet per regalar al meu fill, que fa poc que viu amb la seva parella, una persona encantadora.
En dues tardes les he tingut llestes perquè la punta és fàcil de fer i ja tenia ganes de posar-me una altra vegada amb el ganxet, que ara tinc una mica abandonat. Estic contenta perquè em sembla que els han agradat molt a tots dos. El color (que no s'aprecia prou bé a les fotos) l'he triat perquè els queda bé amb la resta de decoració del bany.  Crec que el contrast d'unes tovalloles clàssiques en un bany de disseny queda força bé.

Fins la propera, que tingueu bona setmana!

FELIÇ ANY NOU!

Ara que ja s'han acabat totes les festes nadalenques, els sants, els aniversaris i les seves corresponents celebracions a taula, a casa tot va tornant a la normalitat i ja tindré més temps per a poder continuar amb el meu bloc i seguir els vostres, que segur que heu estat publicant un munt de coses boniques. M'aniré posant al dia a poc a poc.
Malgrat el temps que he estat "desapareguda" he anat fent, puntada aquí, puntada allà, i acabant coses a mitges que us ensenyaré ben aviat. Avui em fa il·lusió que vegeu els regals que he rebut i que segur que us agradaran tant com a mi, i els que he fet jo.

Aquest és el que vaig fer pel sopar de Nadal amb les amigues de la feina, un individual per esmorzar, de fil vermell fosc, amb una butxaqueta pel tovalló i una altra, més petita, per la cullera ...

Així és com queda, taula parada

Que per què us ensenyo la tassa sola?  Doncs perquè la vaig pintar jo fa temps i m'agrada  perquè sembla antiga, que és el que pretenia quan la vaig fer!

I aquests guants de Pare Noël, són el detallet pels convidats al sopar del 31, els verds pels senyors i els vermells per les senyores. Són petits,  per penjar a l'arbre

I ara, tots els que he rebut jo: un davantal de patchwork preciós, una bufanda de llana de volants -per cert molt calenteta- i un arbre de Nadal de fusta amb tot de figuretes nadalenques, que a més a més de bonic, es pot desmuntar i plegar

                                        

Detall dels cors, amb un fistó perfecte i de la bufanda, en tons de gris molt bonics. És molt calenteta.

No sé perquè aquestes fotos em queden verticals!

I l'arbre de fusta, amb tots els seus detallets

I finalment amb la Isabel del bloc La casita de Isa ens varem intercanviar aquests:

És la primera vegada que rebo un regal d'una amiga "bloguera", no us podeu ni imaginar la sorpresa que vaig tenir i la il·lusió que em va fer. Fa molt bonic penjat a l'arbre. 

He intentat agrair-li amb aquest agafador per la cuina

I ja prou per avui espero no haver-vos cansat gaire...  

Fins aviat!

Bon dia!!!

Encara que fa dies que no publico res, vaig fent ... El que passa és que, tret d'un parell de coses de patchwork que tinc a mitges, estic enfeinada amb els Sals de punt de creu, que prefereixo ensenyar-vos quan estiguin acabats per no fer-me pesada.

El que sí us puc ensenyar avui és aquest quadret de punt de creu amb aires totalment nadalencs que m'ha agradat molt de fer. L'he acabat amb una punta de ganxet i en lloc d'emmarcar-lo en fusta, m'he decidit per aquesta roba, que he utilitzat tant pel marc com per la part del darrere i que trobo que hi queda molt bé. L'he fet pensant en una neboda que acaba d'estrenar pis... Espero que li agradi.

Ja us he dit abans que m'ha agradat molt fer-lo, però he d'afegir que me'n vaig enamorar pels volts de Nadal de l'any passat, just en veure el que havia fet la Sònia, que va ser tan amable i generosa de compartir el gràfic amb mi. GRÀCIES SÒNIA!

Rusc per guardar les tisores

Aquest petit rusc ja em va agradar la primera vegada que el vaig veure, però em faltava saber-ne les mides i com es feia,  fins que el vaig tornar a veure al bloc d' Haydee, que a més a més, ens deixava un tutorial claríssim.

Fa dies que el tinc fet però no us l'havia pogut ensenyar perquè m'hi faltaven les abelles: no hi havia manera d'aconseguir-les en cap de les botigues de Reus, totes les havien acabat. És clar, les vaig buscar -i trobar- per internet, en tres o quatre models diferents, però em costaven més les despeses d'enviament que els botons en sí...  Finalment, vaig haver de claudicar i posar les abelles brodades, d'aquelles que es fixen planxant, tot i que jo he utilitzat cola especial per roba.  I aquí les teniu, amb un borinot i tot (a dalt, a l'esquerra, no es veu molt bé). En fi, jo crec que és un borinot, no hi entenc gaire!

El vaig fer per  la meva filla, pel seu talleret, així quan cusi amb les amigues tindran totes les tisores a mà.

Fets expressament per a mi!
Vull compartir amb vosaltres els regalets que els meus fills em varen fer pel dia del meu aniversari. Com que tots dos són molt creatius, els vaig dir que enguany m'agradaria alguna cosa feta per ells, qualsevol idea que els passés pel cap seria un encert, segur.
Estic contentíssima perquè m'han agradat molt: un davantal amb uns aplics moníssims obra de la Sílvia -que ja domina la màquina de cosir- i un porta-rodets de fusta que m'ha fet el Xavier, amb les seves eines casolanes de fuster

Fixeu-vos que la veta del coll del davantal i la de la cintura és tota d'una peça. Es gradua pels costats, així només cal una llaçada, sense botons, i sempre queda a la mida desitjada. Ben pensat, oi?

El diferents nivells del suport pels fils són giratoris i tenen un detall, un encaix, que permet treure fàcilment els rodets inferiors. I a dalt de tot, un ocellet

I pel dia de la mare, unes flors de fusta perfumades i una cartereta per les monedes, feta amb una roba que m'encanta ...  Es pot demanar més?  Jo crec que no, sobre tot tenint en compte que tots dos tenen poquíssim temps lliure. Gràcies ninos!!!

Amb l'emoció d'ensenyar-vos els regals de les amigues, m'he descuidat d'ensenyar-vos els que vaig fer jo!
Un davantalet per guardar-hi els mistos i penjar a la cuina. Com que no tinc màquina de cosir, estan tots fet a mà. El biaix està cosit per dins i entornat per la part de sota perquè no m'agrada que es vegi el repunt. Per darrera estan folrats amb una roba llisa, color marró.
A mi m'agraden molt i em sembla que a elles també els va agradar força.
Han quedat així:

Així s'aprecia una mica millor la mida

Ahir vaig sopar amb les meves amigues més estimades, a casa d'una d'elles. Ens va fer un sopar deliciós, amb una presentació digna del xef més guardonat. M'ho vaig passar divinament, com sempre que estic amb elles. A l'hora de les postres, tal i com ens agrada fer en aquestes dates, ens vàrem intercanviar uns regalets, tots ben embolicats allargant la sorpresa final!
Us els ensenyo, són aquests:

Aqui hi són tots

Codonyat casolà, una polsera i una bossa per les sabates

Una bufanda i una capsa de galetes, mmm

El codonyat, la bufanda i la bossa de patchwork són fets a mà i us asseguro que sembla que no estiguin ni tocats. Pel que fa al codonyat, que està dient "menja'm", el tastaré avui mateix.