VUIT ANYS!!!

No, no és el meu bloc el que ha fet vuit anys, és la meva néta!
Li agraden molt els treballs manuals, és molt creativa. Suposo que créixer veient la seva mare (que no sé d'on treu el temps!) sempre embolicada fent coses de patchwork i feltre per elles, per casa i per encàrrec, hi deu haver tingut molt a veure.
El que li vaig fer i que ara veureu és conseqüència directa del regal del seu Sant:  un joc per fer galetes, molt complet: un bol per preparar la massa, una safata pel forn, una gerra, diverses culleres per les mesures, una altra de silicona i 10 motllos amb formes infantils diferents.
El dia que el varem estrenar em va dir que calia que li fes un barret de cuiner com el que porta el nino que conservo de quan era petita, però amb el seu nom. Ja us ho podeu imaginar... la iaia, dit i fet!
Ja posada, també li vaig fer un davantalet, per a completar l'equipament

Pel biaix dels costats hi he passat la cinta per lligar el davantal, així es pot graduar i sempre li queda a mida. És una idea copiada del que em va fer a mi la meva filla.

I aquí podeu veure la font d'inspiració del barret, un cuiner que estimo moltíssim, és de celuloide i va vestit amb el seu modelet original: pantalons de ratlles, jaqueta blanca, davantal i eixugamans.

Amb el seu llibre de receptes (que són de debò) i que també guardo com un tresor

Espero que us hagin agradat el barret,el davantal ... i el meu nino!!!

Jo vaig quedar molt contenta amb el resultat i ja tinc ganes de tornar a fer galetes amb elles perquè ens ho vam passar d'allò més bé!

FELIÇ ANY NOU!

Ara que ja s'han acabat totes les festes nadalenques, els sants, els aniversaris i les seves corresponents celebracions a taula, a casa tot va tornant a la normalitat i ja tindré més temps per a poder continuar amb el meu bloc i seguir els vostres, que segur que heu estat publicant un munt de coses boniques. M'aniré posant al dia a poc a poc.
Malgrat el temps que he estat "desapareguda" he anat fent, puntada aquí, puntada allà, i acabant coses a mitges que us ensenyaré ben aviat. Avui em fa il·lusió que vegeu els regals que he rebut i que segur que us agradaran tant com a mi, i els que he fet jo.

Aquest és el que vaig fer pel sopar de Nadal amb les amigues de la feina, un individual per esmorzar, de fil vermell fosc, amb una butxaqueta pel tovalló i una altra, més petita, per la cullera ...

Així és com queda, taula parada

Que per què us ensenyo la tassa sola?  Doncs perquè la vaig pintar jo fa temps i m'agrada  perquè sembla antiga, que és el que pretenia quan la vaig fer!

I aquests guants de Pare Noël, són el detallet pels convidats al sopar del 31, els verds pels senyors i els vermells per les senyores. Són petits,  per penjar a l'arbre

I ara, tots els que he rebut jo: un davantal de patchwork preciós, una bufanda de llana de volants -per cert molt calenteta- i un arbre de Nadal de fusta amb tot de figuretes nadalenques, que a més a més de bonic, es pot desmuntar i plegar

                                        

Detall dels cors, amb un fistó perfecte i de la bufanda, en tons de gris molt bonics. És molt calenteta.

No sé perquè aquestes fotos em queden verticals!

I l'arbre de fusta, amb tots els seus detallets

I finalment amb la Isabel del bloc La casita de Isa ens varem intercanviar aquests:

És la primera vegada que rebo un regal d'una amiga "bloguera", no us podeu ni imaginar la sorpresa que vaig tenir i la il·lusió que em va fer. Fa molt bonic penjat a l'arbre. 

He intentat agrair-li amb aquest agafador per la cuina

I ja prou per avui espero no haver-vos cansat gaire...  

Fins aviat!

Fets expressament per a mi!
Vull compartir amb vosaltres els regalets que els meus fills em varen fer pel dia del meu aniversari. Com que tots dos són molt creatius, els vaig dir que enguany m'agradaria alguna cosa feta per ells, qualsevol idea que els passés pel cap seria un encert, segur.
Estic contentíssima perquè m'han agradat molt: un davantal amb uns aplics moníssims obra de la Sílvia -que ja domina la màquina de cosir- i un porta-rodets de fusta que m'ha fet el Xavier, amb les seves eines casolanes de fuster

Fixeu-vos que la veta del coll del davantal i la de la cintura és tota d'una peça. Es gradua pels costats, així només cal una llaçada, sense botons, i sempre queda a la mida desitjada. Ben pensat, oi?

El diferents nivells del suport pels fils són giratoris i tenen un detall, un encaix, que permet treure fàcilment els rodets inferiors. I a dalt de tot, un ocellet

I pel dia de la mare, unes flors de fusta perfumades i una cartereta per les monedes, feta amb una roba que m'encanta ...  Es pot demanar més?  Jo crec que no, sobre tot tenint en compte que tots dos tenen poquíssim temps lliure. Gràcies ninos!!!