Hola noies!  Feia un munt de dies que només revisava el correu, sense poder dedicar a les vostres entrades el temps que es mereixen, per això no us he pogut deixar cap comentari. Oi que em perdoneu? Poc a poc m'aniré posant al dia.
De totes maneres, he anat fent alguna cosa, per exemple restaurar aquesta tauleta. No m'agradava i em feia mal a la vista cada vegada que la veia. No sabia què fer-ne, fins que vaig pensar: perduda per perduda ... I me'n vaig anar a comprar pintura i els estris corresponents!
Ara n'estic molt cofoia i m'agrada molt. Ella -la taula- hauria d'estar ben contenta ... li ha anat pels pèls i no ho sap!
Així és ara

El marc gros, l'he envellit una mica, amb efecte rentat com en diuen ara ... llàstima que no s'aprecia bé a la foto.

Al calaix, que és molt petit, li he posat dos cors fets amb retalls de les mateixes robes amb què faig folrar la capsa pels mocadors

I així era fins fa pocs dies. Trobo que ha guanyat molt i ja no cal que la jubili. 

I abans d'una escapadeta al Pirineu la setmana del bon temps, vaig fer un monogràfic de "trapillo" a la botiga  Fil d'or, amb la Sílvia de professora. No cal que us digui que ens ho vàrem passar molt bé, encantades de la vida tot i queixar-nos totes del mal que ens feia el canell!  I és que aquell ganxet tan gros vol bíceps o temps de pràctica!!!
Val a dir que van quedar tots molt bonics, llàstima que no tinc cap foto de totes les obres d'art amb les seves autores.  Per mostra us deixo el meu cistellet, l'aprofitaré per guardes les robes de patch amb les que estigui treballant... però això ho deixo per la propera entrada!
No sé si haureu pogut arribar fins aquí sense quedar adormides, si és així, gràcies per la paciència!

Dissabte passat a la tarda vaig participar en un monogràfic de fer i folrar capses de cartró a la botiga Fil d'Or de Reus. M'ho vaig passar molt bé, va ser molt entretingut, amb una mestra, la Sílvia, fantàstica. Com que m'agraden tant les capses i capsetes, l'èxit estava pràcticament assegurat. Penseu que jo, que sóc una mica lenta, vaig ser capaç d'acabar les dues que estaven previstes.
Quan vaig arribar a casa, com una criatura amb sabates noves, vaig anar corrent a posar-les al seu lloc. Amb la funda pels mocadors, cap problema. Amb la capsa tampoc, damunt d'un petit bureau que tinc a la meva habitació hi quedava d'allò més bé...  però (sempre hi ha d'haver un però) just al costat hi tenia una làmpada amb la pantalla de roba de sac  -arpillera em sembla que es diu-  que, de sobte, em va semblar que clamava la jubilació: desmereixia la meva flamant capseta!  Doncs res, dilluns al matí urgentment cap a la botiga a comprar una mica més de roba per a fer-li un vestit nou. La cosa ha quedat així i m'agrada molt:

Les capses

Per dins

La nova pantalla

Juntetes ...