Les gallinetes i la seva història.
Les vaig veure fa molt de temps, un dia remenant per la xarxa. Me'n vaig enamorar. Vaig començar a buscar-les per botigues a Reus, a Barcelona, per internet ... res, a tot arreu estaven exhaurides: no hi havia res a fer. Quan ja m'havia resignat, una amiga a qui estimo molt las va aconseguir i me'n va donar els gràfics. Aquest és el resultat, amb algun petit canvi ... Coia, gràcies!
Unes gallines molt simpatiques!!!!! i enfainadessss, un peto
ResponEliminaSon super graciosas, estan tan enganchadas a la costura como nosotras.
ResponEliminaBesitos.
Realment són moníssimes!!!
ResponEliminaSón realment boniques i gracioses!!
ResponEliminaJa m'agradaria a mi, tenir un grup de lloques amigues per brodar i xerrar tota un a tarda! jejeje
I a mi, nena, i a mi!!! Deu ser fantàstic. Mira, potser hauriem de buscar un dia i quedar tothom que pogués... No estaria malament, oi?
Elimina