Bossa per les agulles

Aquesta bossa és del Sal que convocava l'Ana del bloc El Duende de la Costura . Està pensada per a posar-hi les agulles d'estendre.
Ja la tenia acabada però no em decidia a fer les caretes de les nines, no sabia com posar-m'hi ... Han passat uns quant dies fins que ahir vaig prendre una decisió heroica i m'hi vaig decidir. Aquesta tarda li he donat el toc final estenent la bugada.  Els pantalons i el top són de roba texana, amb una estrelleta en un costat.
El repunt de l'acabat de la bossa potser l'hauria hagut de fer amb un fil més fosc ... al natural es veu bé, però a les fotos no destaca prou.
Bé, encara hi soc a temps, oi? Què en penseu vosaltres? El torno a fer amb un lila més fort?

Està contenta perquè ja se sap: feina feta no hi ha destorb ...

Amb la ventada que fa aquests dies, aviat estarà a punt de posar ...

Bon dia a tothom!!!
Segur que també us passa a vosaltres... Tinc un munt de coses d'agulla pendents de fer i altres que estan a mitges, però entre les unes i les altres m'agafen ganes de provar altres tècniques. Així doncs, i com que encara no tinc tot el que necessito per a estrenar-me amb el transfer (és el que ara tinc al cap) he fet un intent amb el découpage.
Vaig comprar aquesta  mena de cistelletes de fusta sense pintar que són per a posar-hi els sobres per les infusions, els vaig donar unes capes de pintura blanca per dins i per fora per tapar les lletres i després vaig aplicar els tovallons amb cola blanca que tenia. Els vaig acabar amb una ruixada de vernís mate en spray per a protegir una mica el paper i ja està. Val a dir que el vernís que tenia era per ceràmica, però em sembla que no va quedar malament.

El dibuix dels tovallons és molt bonic, la foto no els fa justícia ...

Dissabte passat a la tarda vaig participar en un monogràfic de fer i folrar capses de cartró a la botiga Fil d'Or de Reus. M'ho vaig passar molt bé, va ser molt entretingut, amb una mestra, la Sílvia, fantàstica. Com que m'agraden tant les capses i capsetes, l'èxit estava pràcticament assegurat. Penseu que jo, que sóc una mica lenta, vaig ser capaç d'acabar les dues que estaven previstes.
Quan vaig arribar a casa, com una criatura amb sabates noves, vaig anar corrent a posar-les al seu lloc. Amb la funda pels mocadors, cap problema. Amb la capsa tampoc, damunt d'un petit bureau que tinc a la meva habitació hi quedava d'allò més bé...  però (sempre hi ha d'haver un però) just al costat hi tenia una làmpada amb la pantalla de roba de sac  -arpillera em sembla que es diu-  que, de sobte, em va semblar que clamava la jubilació: desmereixia la meva flamant capseta!  Doncs res, dilluns al matí urgentment cap a la botiga a comprar una mica més de roba per a fer-li un vestit nou. La cosa ha quedat així i m'agrada molt:

Les capses

Per dins

La nova pantalla

Juntetes ...

Duo couture

Ja he acabat el Sal del Club Tralala, el Duo Couture. He folrat pels dos costats la tapa d'una capsa de cartró que faig servir per guardar estris de patchwork. Els he acabat amb una punteta de ganxet (crochet). La roba estampada de la base ja la tenia. El dia que se'm faci malbé la capsa, ho desfaré i com que estan muntats l'un al costat de l'altre, sense tallar la roba, els reutilitzaré per algun altre invent o els emmarcaré.

Un costat ...

... i l'altre

A més a més, estic moooolt contenta perquè la Laura i la Marina del blog  fieltrotopia  m'han concedit un premi, el meu primer premi, que m'ha fet molta il·lusió. És un premi solidari que s'atorga als blocs amb menys de 200 seguidors.

És maco, oi que si?

Aquests dies m'he dedicat al reciclatge. He transformat un tamboret que no es feia servir en un cosidor que m'anirà molt bé per tenir a mà totes les coses a mig fer. La roba, amb motius de costura, ja la tenia. L'he acabat amb un biaix, un volant de plecs a la part de dalt i uns llaços.
Abans ...

... i després

Per Nadal faig fer un petit estoig per guardar les agulles de cosir. En faig fer per la meva filla, per les meves amigues i per a mi. Ara he aprofitat que em va sobrar una mica de roba per a fer-me aquest guarda-tisores. N'hi caben tres. Potser també em faré un coixinet per les agulles de cap ...