Estreno agenda!

Una vegada em vaig apuntar a un monogràfic de folrar llibretes i al final no el vaig poder fer. La qüestió és que tenia moltes ganes de provar-ho però no em decidia.
La setmana passada, amb la meva agenda a la mà, me'n vaig adonar que ja no m'agradava la seva coberta de pell de color vermell fosc, es veia molt usada i passadeta de moda ...
D'entrada vaig pensar en folrar-la, però després em va semblar millor fer-la tota nova. Vaig treure'n el patró i vaig anar a remenar les robes que tinc. Aquesta d'estrelletes em va semblar bonica, alegre i ben diferent de l'original.
No volia que em quedés massa rígida, la volia manejable a l'hora d'escriure-hi, així que en lloc de fer servir cartró vaig utilitzar  folre bastant gruixut, adhesiu  pels dos costats,  que ha quedat més o menys amb la flexibilitat que tenia la d'abans, molt còmoda. Espero que us agradi i bon cap de setmana per tothom!

Tancada queda així:

Oberta:

Amb una peça per a col·locar el recanvi

La franja de la tanca és sencera, només de roba, i en lloc de cosir-la, he fet servir cola tèxtil. Ha quedat molt bé, millor que cosida

                                     

I ja que hi estava posada, m'he fet una funda pel mòbil, senzilleta i sense pretensions perquè no acostumo a treure-la de la bossa, estiro el telèfon per dalt i ja està. 

Tot i la calor ...

Una tarda, revisant les coses que tenia desades esperant que els arribés l'hora de veure la llum, vaig trobar el patró d'aquest xai que sempre m'havia agradat molt. Vaig remenar totes les robes que tenia i em vaig decidir per aquesta. És del tipus country, verd herba, molt bonica i que fa de molt bon treballar.
I aquí el teniu:  l'únic membre del ramat!

No sé per quin motiu, els colors no s'aprecien bé

Aquesta safata quadrada encara no us l'havia ensenyat. Está feta aprofitant un retall que em quedava d'una roba rústica, més gruixuda que les que utilitzem normalment. És de color cru amb esquitxos més fosquets. 

Amb aquest mateix dibuix tinc fet el rellotge de la cuina, però sense les quatre pometes dels cantons. 

I una vegada més les meves habilitats fotogràfiques no han pogut captar bé els detalls 

Potser aquí es veu una mica millor ...

Ja ho veieu, tot i la calor vaig fent. També és veritat que molt més a poc a poc perquè hi ha tardes que no tinc ganes ni d'agafar l'agulla.  En dies així és millor un bon llibre i una mica de quietud, oi que sí?